dilluns, 7 de novembre de 2011

A COPS DE GUIÓ




-I aleshores, ho has comprat?

-És clar.

 


-I quan t'ha costat?


-De veritat vols que t'ho digui? Per què ho vols saber? Què en trauràs?


-És curiositat. Només curiositat.


-Ja està pagat. Està pagat i ja està.



-Quan hi has anat?


-Ara en vinc.



-On has anat?



-Valdrà més que no ho sàpigues.


-Per què? D'on ho has tret?



-Ho tinc, entesos? Això és el que compta. Ho necessitàvem i ho tinc.


-Ho portes a sobre?


-...


-M'ho deixes veure?


-Escolta, no ho facis més difícil. He fet el que em tocava. Però ara, si us plau, dóna'm una mica, ja m'entens, deixa'm respirar.


-Mira, ho has fet perquè has volgut. Ningú no t'hi ha obligat, oi?


-...


-Què vol dir aquesta cara? No t'hi ha obligat ningú. Ja pots fotre les cares que vulguis.


-Però ho necessitàvem. Havia de fer-ho. Algú ho havia de fer.


-I aquest algú, clar, ets tu. Pobre màrtir, sempre el gran sacrificat pel bé comú. Doncs gràcies. Moltes gràcies. És això el que cal, oi? que t'ho agraïm com correspon, que tothom t'ho agraeixi. En nom del gènere humà, en nom de tota l'espècie, moltíssimes gràcies, t'estarem agraïts eternament.


-Ja està bé. Ja n'hi ha prou. No he dit res, jo, no sé perquè em parles així. A mi.


-Tens tota la raó. Perdona'm. Perdona'ns a tots per haver-te posat en aquesta situació. Em sabràs perdonar? Podràs perdonar-nos?



-Vinga, deixem-ho estar. Anem per feina. Estàs sola?


-No, ja són tots aquí. Faltaves tu, com sovint, de fet.


-Acabo de venir, ja t'ho he dit. Fins fa només una estona ni tan sols estava segur que podria aconseguir-ho. He passat molta por, saps? I he vingut directament. Collons, estic xop de suor. Mira'm!



-Sí, fas una mica de pena.


-Ja se'm passarà. No hi ha pena sense dol ni culpa.


-Ja ha sortit l'advocat.


-Ja ha sortit la psicòloga.



-Psicòloga justament. Va passa. Fa massa que pregunten per tu. Dubtaven, t'ho pots creure? Els he hagut de convèncer que tornaries. Pensaven que ja t'havíem vist prou.


-És una mica per això que he vingut.

2 comentaris:

Pau Roig ha dit...

No són els diàleg per a besugs?

Daniel Recasens ha dit...

I tant i tant, mira l'etiqueta