dilluns, 19 de març de 2012

POSTAL #1





Ho sé. Hauria d'haver escrit abans. De tota manera, no tinc ganes ni espai per perdre amb paraules que les disculpes esguerren. Ja m'entens. Et trobo a faltar. De fet, no sé si mai aprendré a deixar de trobar-te'n. Encara que, així i tot, entendràs que no et digui on sóc, oi? Avui fa un any exacte. Plovia, te'n recordes? Torno a deixar-me la barba. Resulta pràctic. Per cert, vaig regalar el violí. Em feia nosa la seva condescendència.




4 comentaris:

Joanaina ha dit...

Postals que no es rebran mai?

Daniel Recasens ha dit...

Postals que mai no es rebran.

Anònim ha dit...

Recepcions que mai no es postalitzaran?

Pau Roig ha dit...

Passa el temps i les pòstals queden o s'en van.