PELS SEGLES DELS SEGLES

—com sovint

—com sempre, de fet.

—sempre, vols dir?

—sempre.

—Al principi potser no. O no tant, si més no.

—Al principi també. Al principi, ara i sempre.

—I pels segles dels segles.

—I pels segles dels segles.

—I tanmateix, al mateix lloc.

—No exactament el mateix.

—Vull dir, al lloc on érem.

—Mai tornarem a ser al mateix lloc.

—Podríem resseguir el camí de pedretes.

—Jo volia pedretes. Tu et vas endur molletes de pa.

—Encara hi serien.

—No hi poden ser.

—Podríem provar-ho.

—Ja està tot provat, no et sembla?

—Pels segles dels segles?

—Pels segles dels segles.

—...

—...

—Encara recordo el dia que vau arribar.

—Jo no, la veritat.

—Havíem sentit tant a parlar de vosaltres.

—No sé perquè vam arribar més tard.

—Vam perdre dos dies.

—O potser els vam guanyar.

—I després encara en vam perdre un parell més, abans no va ploure.

—Va ploure molt.

—Moltíssim.

—Semblava que tot s'ho enduria.

—Tot s'ho va endur.

—No hi estic d'acord.

—Mai estàs d'acord.