Sóc tan lluny d'aquell fred que ja no tinc clar si no he estat jo que se l'ha inventat. Vaig deixar els discos i les llibretes perquè no vull dur res a sobre mai més. Si hagués estat possible abandonar-me allà dalt, ho hauria fet, confós en aquella pluja violenta. Però no me n'escapo, de mi. Hauré de continuar arrossegant aquest sac de pell allà on pari. I tanmateix, és tan buit que no pesa gaire, ben mirat. T'ho he dit que torno a ser al cotxe, empaitant quilòmetres? No em facis gaire cas però diria que sé on vaig. Caldrà que hi arribi, per estar-ne segur. He començat a dir alguna cosa pel seu nom. Ja saps de què parlo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada