dilluns, 29 de juliol del 2013

POSTAL #26

 


El dimecres és l'únic dia que no faig classes. Dimecres, sí. No ho vaig triar jo. Ni els dies ni les hores no pertanyen a ningú, no es deixen triar així com així. El nostre dimecres és una tragèdia però bé hi ha d'haver qui conegui dimecres de joia, oi? Avui t'he trucat. Ja saps que he estat jo. Ens hem entès els silencis igual que abans ens compreníem les paraules. N'he tingut prou de sentir-te la veu en respondre. No cal ni la meitat dels mots de Monterrosso per explicar una història. Tu, un de sol. No he amagat el número. Molletes de pa per si les vols resseguir. Saps que faig quan arriba un altre dimecres? Surto a córrer fins al salt. Ja ho veuràs que és una bona passejada. Quan sóc dalt de tot sec i repasso partitures imaginàries. Fumo dos o tres mil cigarrets i, només cap al final, just abans de tornar, ploro una estona que no et sabria dir si és llarga o curta. Deixo anar un renec, un crit animal que no conec i engego a córrer muntanya avall. 
 
 
 

dilluns, 22 de juliol del 2013

POSTAL #25

 

Si fossis aquí et faria venir de seguida a afinar el piano de l'escola. No sé del cert si és tossut o només entremaliat. Una agonia inesgotable que la canalla ha començat a odiar, això segur. M'agrada fer-los tancar els ulls durant les audicions. Hi ha una lliçó al dibuix de cada parpella. Només un de sol és capaç d'arribar al final sense badar la mirada. És clar que tothom sap que és poeta, naturalment llevat d'ell . Cal que et digui que toca el violí? La setmana passada em va demanar per Tartini i vam acabar parlant de Borges. Tal com ho sents. Viu amb la seva mare i un avi sord i desmemoriat que sovint oblida qualsevol cosa que no valgui la pena i que és l'amo dels llibres que ell devora a cada racó. Com que la seva mare fa de mestra, ell es passa mitja vida a l'escola i molts dies compartim les amanides a l'hora de dinar. En general no el sents badar boca però quan som tots dos sols no el faries callar. T'agradaria.
 
 

dilluns, 15 de juliol del 2013

TALLER (exercici de to)




 

Us ho dic amb tota veritat: Aquell que m’escolti em sentirà. Doneu-me els vostres sentits i jo us els tornaré curulls d’amor perquè en sóc tan ple que no he de fer altra cosa que regalar-vos-el. Preneu i mengeu tots d’aquest plat dolç que jo he tastat i que sóc jo mateix, el plat de la veritat indefugible. Que surtin de les seves cases els casats i els que encara són per casar, que vinguin i sentin això que us he de dir. Crideu a les tietes conques i els oncles de barba eixuta. Crideu les vídues que encara ploren i els mestres d’escola. Crideu els funcionaris i les funcionàries que hagin plegat d’esmorzar i els seus parents del sud. Feu venir l’adroguer, la peixatera, el farmacèutic, la mainadera de pitram generós i la partera de mans fortes. Feu venir el soldat, que no es tregui l’uniforme —sobretot—. Feu venir l’alcalde i totes les regidores, el pagès i l’equip d’hoquei sencer. Feu-los venir tots. Que no hagin de dir entre ells: «On és el meu poble?». L’esquena ampla del geganter i el sentit del ritme de les qui toquen la gralla i el timbal. Les perruqueres, els bidells, els homeòpates i l’ensinistrador de gossos. Les portes del meu regne són obertes per a tothom. Són obertes per als de casa i per als de fora, i tant és la vostra classe social o el vostre poder adquisitiu perquè no us demanaré altra cosa que un cos net i pur, ben pur i ben net, disposat a rebre i a donar. Feu renéixer un esperit ferm i jo no us llençaré de la meva presència, ans al contrari, no faré altra cosa que tornar-vos el goig de la vostra salvació. Passeu i preneu seient. Això sí, cal que sigueu majors d’edat perquè això que us he de dir va de menjar i beure i —sobretot— de posar i treure.


 

dimecres, 10 de juliol del 2013

AMB MÚSICA HO ESCOLTARIES POTSER MILLOR

 
 
Com la fruita dolcíssima d'un estiu que ja no ens serà permès oblidar, has triat avui per omplir-nos de mel els records. Més enllà d'una pell tot just estrenada, no podem saber encara com ets i tanmateix et voldríem endevinar de seguida, retenir el perfum dels nostres desitjos en aquest nom teu que parla de somnis polars. Inventarem vides possibles només de sentir-te la veu i esperarem amatents cada gest quotidià per bastir rituals nous que seguirem enfervorits. Vols que et digui una cosa? Com que conec els teus pares, sé que has estat de sort. Tremolo d'emoció i no me'n penso estar. És en dies com avui quan sé que sóc viu!
 
 
 
 
 

dilluns, 8 de juliol del 2013

POSTAL # 24




Sento riure la canalla i amb això en tinc prou. He acceptat la proposta perquè potser és l'hora que comenci una vida en present. Es pot viure sempre un univers pretèrit? Se'n pot sobreviure? Fa dies que penso en escriure't. De debò, vull dir. Ja m'entens. Afegir un remetent i convidar-te a venir a veure el salt ara que ja no és glaçat. M'han deixat una casa de pedra que, pel que sembla, les ha vistes de tots colors. Potser és per això que la fusta no sap parar de grinyolar. Us avindríeu, la casa i tu. Al matí no hi ha qui la faci llevar i, al vespre, sempre és la darrera a aclucar l'ull. Al migdia resplendeix i no hi ha racó que s'escapi de la seva llum neta. He après a fer pa i m'agrada perfumar els diumenges i anar llescant les hores. Sovint apareixen tres o quatre marrecs a pidolar música i berenar. Seiem a la cuina i escolto com escriuen el pas pigallat de la infantesa a la primera joventut. Famolenc de vida, tens tota la raó.
 
 
 

dilluns, 1 de juliol del 2013

DE FUSTA MASSISSA


                                                                                en la fotografia, detall d'una peça d'Ester Ferrando


Res ja no és per a sempre. Oblideu els mobles de fusta massissa que grinyolaven durant les nits els seus dies de glòria però es mantenien ferms i útils pels segles dels segles i reteniu tots aquests noms tan relluents i mancats de tota vocal. Llegiu cada article sobre l’obsolescència programada i conformeu-vos a ser fills d’una època estranya i perversa que és capaç de caducar mentre sou al llit, reposant tranquil·lament. Ara que sabeu que viureu més anys que els vostres pares i molts més anys que els pares dels vostres pares, prepareu-vos per organitzar què fareu d’aquesta vida tan llarga si la bossa és buida. Perquè els diners que havíeu amagat sota el coixí de grans corporacions financeres podrien esvair-se demà mateix, potser aquesta tarda i tot. Si gasteu, envellireu pobres. Si estalvieu, envellireu pobres. No hi ha futur, deien uns joves anglesos absolutament irats que avui passegen sense dents les seves agulles imperdibles que fa massa temps van veure rovellar. Però sí que hi havia futur. Una mena inquietant i recargolada de futur. El contrari d’estalviar és consumir? No recordo quan vaig fer-me’n soci però reconec que hi pertanyo com tots els altres. El meu consum afavoreix el consum del veí que afavoreix el consum del veí del costat que afavoreix el meu consum. Si vols escapar-te’n, caldrà que sàpigues que van desforestar la part del planeta plena de locus amoenus on residien tots els poetes. De debò, ni ho somiïs. Acostuma’t a plorar pel nou giny tecnològic que ja no et podràs permetre. Fins i tot els funcionaris saben que res ja no és per sempre.