dimarts, 19 d’agost del 2014

DE VIATGE




-Feia dies que no el vèiem.
-Té tota la raó.
-Que estava malalt?
-I ara!
-Que eren fora, doncs?
-Fora? On vol que anem, nosaltres? L'últim cop que vam anar de viatge, el Sisquet encara era viu.
-Nosaltres ara tornem de Noruega.
-Ja veu.
-Els fiords ja els havíem vist al noranta-set. Però del país, com aquell qui diu, res.
-Jo anava a buscar el pa.
-El meu home volia anar a l'Índia però no fa ni dos anys que vam ser al Vietnam, ja m'entén.
-L'entenc, oi tant que l'entenc.
-El menjar, escolti' m, boníssim. És clar que als hotels que anem nosaltres sempre és tot bo. No sé si m'explico.
-L'Amèlia ha fet bleda. Patata i bleda.
-Pensi que no he menjat enlloc com a Singapur, s'ho pot creure?
-Ho crec, ho crec.
-El meu home, en canvi, s'estima més una mena d'estofat que ens van donar a Istambul.
-Mira.
-Jo ja li dic, tret d'Ushuaia, com a Singapur, enlloc.
-Clar.
-La seva dona, bé?
-Ja hi pot pujar de peus. No conec ningú fort com l'Amèlia. Tres càncers, el sucre, i dues operacions de cadera. I, cregui'm, no provarà verdura com la d'ella.
-...
-A la Contxinxina, potser.
-Doni-li records.
-De part seva.


3 comentaris:

Nitamiu ha dit...

Boníssim!

Daniel Recasens ha dit...

Gràcies, Anna!

Sebastià Martori ha dit...

Jo seria més el de la patata i la bleda. Però a casa no tinc ascensor. Una llàstima.