...Vam reprendre la conversa en el mateix punt precís on l'havíem deixada, entre un silenci i un altre...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris POEMES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris POEMES. Mostrar tots els missatges
divendres, 19 de febrer del 2021
dilluns, 30 de novembre del 2020
divendres, 13 de novembre del 2020
dimarts, 7 d’agost del 2018
PERQUÈ JA NO CALLAREM
Vigilem les paraules quan s'envolen
fora del nostre abast, un cop llençades,
i oblidem que ja no ens serà permès
d'estirar el fil que les contindria
sinó entomar l'envestida ferotge
de qualsevol que hi pari atenció
i no les empassi un cop mastegades.
Ja no sec arrecerat al rafal
ni acoto el cap per crits i escopinades,
inflo el pit i surto a l'entrada
a dir el meu nom i els meus cognoms humils.
No espero càstig ni vull recompensa,
m'hauran d'arrossegar si em volen pres
o passejar-me dalt d'una carrossa.
Vigilem les paraules quan s'envolen
perquè són només belles en ser dites.
dimecres, 6 de desembre del 2017
O
M’estimo més que
no vinguis.
Obres totes les finestres,
neteges cada racó,
tossuda, escampes perfums
barroers de dies nous.
Rius massa, no calles mai,
i jo he tornat al meu poble
orgullós de morir sol.
Obres totes les finestres,
neteges cada racó,
tossuda, escampes perfums
barroers de dies nous.
Rius massa, no calles mai,
i jo he tornat al meu poble
orgullós de morir sol.
(De la meva participació poètica —segon d'una sèrie de vuit poemes— al projecte col·lectiu artístic de l'Illa del Safrà "La pell de Montbrió")
diumenge, 10 de setembre del 2017
M
M’espero assegut
al marge
oblidat del tros
que l’avi
no s’hauria
volgut vendre.
Tornen les
prunes, silencis
berenats a
corre-cuita,
ribells torts,
descolorits,
i una por que
compartim,
ofegada ben
endins.
(De la meva participació poètica —primer d'una sèrie de vuit poemes— al projecte col·lectiu artístic de l'Illa del Safrà "La pell de Montbrió")
dilluns, 2 de maig del 2016
UN TRET QUALSEVOL
I aleshores et vaig sentir la veu
tota nua però vestida de festa.
Un convit, el ball i el perfum.
la música d’un silenci brevíssim
o potser els mots escadussers
d’una promesa eterna.
Et precedia només l’ombra calma
—cortesana i servil—
com l’anunci del perill, una edat
en abandó que ja havia oblidat.
Vas venir. Vas seure tan a la vora
que devia oblidar-me de fugir.
dilluns, 21 de març del 2016
UNA ALTRA NIT
Aquesta nit, al terrat del seu edifici,
ha esclatat una festa amb música i begudes
exòtiques el nom de les quals desconeix.
Hi ha tot de peus que ballen per parelles
entre les serpentines de colors,
i el petons i les rialles escampades.
Sota la roba estesa que no han recollit,
els més petits s’han inventat un joc
amb una ampolla buida i quatre veritats.
Ho sap pels dibuixos que fan les llums
en el vell estucat de la paret.
Tampoc avui sabrà adormir-se.
dilluns, 14 de març del 2016
UNA CONFESSIÓ
No sóc d’enlloc, jo,
tret de tu.
Ja puc omplir-me la boca
amb les paraules més grosses,
transcendir en les frases.
I tanmateix no sóc d’enlloc, jo,
tret de tu.
dilluns, 7 de març del 2016
UN JOC DE CRIATURES
Llavors encara no plovia.
Era assegut a la porxada
i en sentia les corredisses
allunyat per força del joc,
la mesura de totes les distàncies.
Havien tancat els balcons
esporuguits de la tardor
que romania entretinguda
sobre l'escuma del cafè.
dilluns, 21 de desembre del 2015
UN RECER
És agradable sentir el vent
arrossegant les fulles
ara que la tardor
no sap del tot
si esdevenir l'hivern
que tots esperen
o l'estiu que voldríem.
Sobretot de casa estant, a recer
de la por que no hem conegut.
dilluns, 16 de novembre del 2015
I TOTES LES FULLES
Hem après a condemnar la culpa
de qualsevol abans que la nostra
perquè ens pensàvem que començava
a ploure i era només la boira
empenyent la por muntanya avall.
No ens havíem perdut, encara.
Sabia el teu nom,
tu deies el meu
amb un deix amarg
i totes les fulles.
dilluns, 14 de setembre del 2015
UNA MÚSICA QUE NO HEM TRIAT
tantes cadires plenes
per aquest dolor nostre
particular,
i una música que no hem triat
a mitja tarda
quan ningú gosava
abocar-se a la finestra
a entomar la llum insolent.
Defugíem les mirades
per por de mostrar-nos.
I llavors, res.
dilluns, 17 d’agost del 2015
PBM, IN MEMORIAM
T'hauria donat la mà sempre
que me l'haguessis demanada,
convençut que em sabries dur
lluny, a qualsevol lloc millor.
No hauríem triat les paraules
ni amagat els silencis,
i tanmateix em sabria segur
només de ser a la teva vora.
dimecres, 22 de juliol del 2015
DIBUIXOS SENZILLS
Amagat en l'heura
escric cartes a vells amics meus
que m'he assegurat
de no tornar a veure.
Explico mentides pietoses
barrejades amb la veritat
més inversemblant
que se m'acudeix.
He afegit algun dibuix
senzill, potser pornogràfic,
atiat pel reflex del llac brut
que ensinistra el mas.
Tinc costums vulgars, no me n'amago.
Dormo nit i dia embolicat
amb la pell del vell
que passa per mi.
No escolto altra música que l'aigua,
els avions passant a l'hora de sopar
o les bèsties empaitant-se al bosc.
Ja no em cerco ni m'amago.
Sóc i prou.
dilluns, 4 de maig del 2015
UNA RENÚNCIA
A la casa que jo vull
han de batre les finestres,
la tardor ha d'entrar
cada dia.
No tornaré a l'olor de la gespa
tan humida,no tornaré al sol.
A la meva casa
s'ha acabat l'estiu
mai per sempre més.
dilluns, 8 de setembre del 2014
JERSEI GRIS
Al capítol d’avui
tornaves a sortir.
Duies un jersei gris
que ja no recordava
i el cabell recollit.
Amb les galtes enceses,
m’has explicat la història
d’una confusió innocent.
Jo he distret la conversa
per si es feia evident
que volia aturar l’escena
aleshores mateix.
dimarts, 26 d’agost del 2014
D'AVUI EN VUIT
Pres d'angoixes noves arreu.
Un pes com un forat
que no para d'omplir-se.
No pot ser just, aquest estrip,
si les nits són només seves i seva
tota estona esblaimada
que ha fet del sofà un delator,
un obstacle a cada finestra.
Maleït calendari!
dilluns, 16 de juny del 2014
VAIVENS PARAL·LELS
A cavalcades, i encara
incapaç de recordar els desitjos
que vas estripar aleshores.
Un comiat que acceptes de seguida
—voltant una illa de cases—
quatre plors i mal comptats.
Ara no et compadeixis de mi
o bé d’aquesta felicitat de sucre
que hauria estat tota teva,
si no m’haguessis tornat
un covard.
dilluns, 21 d’abril del 2014
LES HORES ADORMIDES
Se m'han adormit les hores
altra volta al teu costat.
Et sentia enraonar
de qualsevol cosa
i contenia l'alè
per no abocar-me als teus llavis,
mossegar-te el coll
i arrossegar-te escales amunt
sense pietat.
Desvetlla'm del son!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)