Ho sé. Hauria d'haver escrit abans. De tota manera, no tinc ganes ni espai per perdre amb paraules que les disculpes esguerren. Ja m'entens. Et trobo a faltar. De fet, no sé si mai aprendré a deixar de trobar-te'n. Encara que, així i tot, entendràs que no et digui on sóc, oi? Avui fa un any exacte. Plovia, te'n recordes? Torno a deixar-me la barba. Resulta pràctic. Per cert, vaig regalar el violí. Em feia nosa la seva condescendència.
Postals que no es rebran mai?
ResponEliminaPostals que mai no es rebran.
ResponEliminaRecepcions que mai no es postalitzaran?
ResponEliminaPassa el temps i les pòstals queden o s'en van.
ResponElimina