orfes de la tempesta

Han estat dies foscos i greus, tristíssims. Havia decidit no emprar aquesta pena ni aquesta gravetat per escriure. Sentia que en fari...

Tinc molt pocs records de les coses que he dit o fet, de les ciutats que he visitat i les persones que hi vaig estimar. De fet, gairebé...

La tristesa per l’absència d’algú que estimem no desapareix, no s’esvaeix amb el temps fins a esborrar-se. Viu amb nosaltres cada dia, c...

—Valdrà més que callis. Diria que no ets el més indicat. —M’ho dius tu? —Jo. —Ja. —Què? —M’acabes de convidar al mutisme. —J...

I aleshores et vaig sentir la veu tota nua però vestida de festa. Un convit, el ball i el perfum. la música d’un silenci brevíssim o pots...

(Un home i una dona grans, tercera edat, vestits de negre de cap a peus. Seuen en un sofà, sota una reproducció de la vicaria d'en ...

Aquesta nit, al terrat del seu edifici, ha esclatat una festa amb música i begudes exòtiques el nom de les quals desconeix...