orfes de la tempesta

M’estimo més que no vinguis. Obres totes les finestres, neteges cada racó, tossuda, escampes perfums barroers de dies nous. Riu...

M’espero assegut al marge oblidat del tros que l’avi no s’hauria volgut vendre. Tornen les prunes, silencis berenats a c...

Han estat dies foscos i greus, tristíssims. Havia decidit no emprar aquesta pena ni aquesta gravetat per escriure. Sentia que en fari...

Tinc molt pocs records de les coses que he dit o fet, de les ciutats que he visitat i les persones que hi vaig estimar. De fet, gairebé...

La tristesa per l’absència d’algú que estimem no desapareix, no s’esvaeix amb el temps fins a esborrar-se. Viu amb nosaltres cada dia, c...

—Valdrà més que callis. Diria que no ets el més indicat. —M’ho dius tu? —Jo. —Ja. —Què? —M’acabes de convidar al mutisme. —J...

I aleshores et vaig sentir la veu tota nua però vestida de festa. Un convit, el ball i el perfum. la música d’un silenci brevíssim o pots...