dilluns, 17 de juny de 2013

PUTA CRISI




El que és segur és que el gos no l'he mort jo. Ni tan sols sabia que teníem un gos. He arribat i no hi havia ningú a casa. M'he assegut al sofà amb els llums encara tancats, he encès el televisor per fer alguna cosa, però he canviat de canal tantes vegades que he decidit deixar-ho córrer. Ha estat quan he anat a la cuina a picar alguna cosa, que l'he vist. Encara em bat el cor ara del bot que he fet. Gairebé el trepitjo. Una bestioleta peluda no més gran d'un parell de pams que feia guàrdia davant de les llumetes del rentaplats, faltaven cinquanta minuts perquè s'acabés el programa llarg. He trucat l'Olga però no m'ha agafat el telèfon i aleshores m'he adonat que no es movia. He hagut de fregar-me els ulls per tal d'assegurar-me que no havia començat a al·lucinar.
 
—He dit que no. I no penso repetir-ho.
—Papa, si us plau.
—Sí, papa, si us plau.
—Olga, els ho pots tornar a explicar, per què no podem tenir animals en aquesta casa?
—Això és cosa teva, ja ho saps.
—Tresor, dóna'm suport aquest cop. Ja els ho explicat milions de vegades.
—Al jardí, papa, no entrarà a casa ni que nevi.
—Sí papa, ni que nevi, t'ho prometem solemnement.
—Collons Olga, no fotis, tu no.
—Si us plau si us plau si us plau
—He dit que no i prou. Què fem per sopar?
 
He perdut completament la gana. Tinc una bèstia morta a la cuina de casa i la família desapareguda. No contesten al mòbil i no he trobat una trista nota. Si poso música, canviarà alguna cosa? Poder fer-hi res uns quants violins al servei de Tartini? És que no hi ha res que funcioni en aquesta casa? On són els maleïts comandaments? Si l'hagués mort jo me'n recordaria, oi? Deu haver menjat alguna cosa dolenta. Ho vaig dir que no li donessin qualsevol cosa, que no menjava de tot. Potser l'aigua ja deu ser calenta. Hi ha dies que oblido que la banyera s'ha convertit en un pecat contra natura. Sort que hi he pensat. Gairebé sobreïx. Hòstia puta, quina escaldada!
 
—Bruc
—Quin Bruc?
—El gos, papa.
—Sí papa, el gos.
—Es dirà Duna.
—Tu calla.
—Calla tu, burro.
—Calleu tots dos, no sento el futbol.
—Papa, fa estona que s'ha acabat.
—Sí papa, el futbol s'ha acabat fa estona.
—Tresor, al Bruc has apagat la ràdio perquè s'havia acabat.
—Olga, vols dir que no me n'he adonat?
—Es dirà Duna.
—Papa, oi que es dirà Duna com el teu gosset?
—La Duna era el gosset de la mama, no del papa, burro.
—Papa, m'ha tornat a dir burro. Oi que el Bruc era el teu gosset i no el de la mama.
—Nois, prou, el papa no té ganes de parlar del seu gosset.
Feia una eternitat que no passava tanta estona en remull. D'on surt aquesta sang? No l'he tocat per a res el gos, oi? Realment em calia una estona per a mi sol. Estic fins al capdamunt de la crisi dels nassos que tothom pensa que pot fer servir d'excusa per a tot. Vuit hores seguides reunit amb el comitè. I què n'hem tret? Ni cent hores en aquell forat servirien per a res que no sigui passar l'estona. D'on no n'hi ha no en pot rajar. I això serveix tant per la fàbrica com pel coi de representants. Qui pot haver votat aquests inútils sinó una altra colla d'inútils, encara més gran.
 
—Algú em pot dir on és la mama?
—Ha sortit a baixar la brossa.
—Ara?
—I a treure el Bruc.
—Segur que només volia fumar, papa.
—Calla, burro, no veus que el papa no ho sap!
—Deixa'm. Burro tu, com vols que ho sàpiga?
—Què és el que no sé?
—Res, papa, aquest que és burro i ja està.
—Per què no contesta el mòbil mai, aquesta dona?
—Papa, quan treu la Duna no el pren mai el mòbil.
—Només pren el tabac i una bossa de plàstic.
—Per la caca, papa.
—Us ha dit si havia pensat res per sopar?
—Patates fregides, papa.
—Sí, papa. Patates fregides i macarrons amb molta tomaca.
—Fes el favor de contestar, puta!
 
El gos ja no hi és. El rentaplats fa pampallugues per avisar que el proper cop haurem de recordar-nos de l'abrillantador. Obro la porta i una bafarada de vapor m'entela les ulleres. On deu parar el gos? Les llums de tota la casa són obertes però tot continua igual de buit que fa una estona. ni rastre dels nenes o de l'Olga. Valdrà més que em prengui alguna cosa, el cap és a punt d'explotar. Tall no. El congelador és massa ple. Poso aigua a bullir i després hi penso. Potser encara queda bròquil. Demà no aniré al despatx. No em trauré el pijama fins dilluns.
 
—T'agrada, papa?
—L'han triat ells, tresor.
—És genial, de debò.
—Mama, quan traurem el pastís?
—Mira que ets burro. No t'aguantes ni un pet.
—Jo què sabia, burro.
—Vinga, qui comença a cantar.
—Et vaig dir que no volia gossos en aquesta casa.
—Però, pare, és el meu aniversari.
—El cuidarem nosaltres, t'ho prometo.
—Si aquest animal fot les potes a la saleta l'envio a l'altre barri d'una puntada de peu. Esteu avisats. Tu i ta mare.
—No entrarà, pare. Us prometo que el Bruc no entrarà mai, a la saleta.
—Quina merda de nom és aquest?
—Vol que li digui d'una altra manera, pare?
—Papa, la meva postal és millor oi?
—Papa, és millor la meva, veus, burro?
—Ja li pots dir com et doni la gana. Per mi com si li dius tros de merda.
—Papa, que no bufes les espelmes?
—On heu amagat el gos?
—Tresor, quin gos?
—Mare, on és el Bruc?
—Papa, el nostre gos es diu Duna.
—Es diu bruc, imbècil, com el gos del papa, oi que sí, papa?
—Pare, on és el gos?
—Moltes felicitats moltes felicitats et desitgem nosal
 
On es deu haver fotut aquesta dona? Són quarts de dotze. Els nenes haurien de ser al llit. Collons, Olga, contesta, t'ho demano. No em facis cridar i contesta. Necessito que em diguis que no l'he mort jo, el gos. Ho necessito. He fet bròquil per a tots. Ja veuràs com sí que els agrada als nens. Fes-me cas. Truca, digues alguna cosa. Ja ho sé que fumes. No passa res. Jo també bec massa i tu no dius res, oi? No et faré mal. No he fet mai mal a ningú, jo. Oi que no, Duna? Per què no els ho dius tu? No em miris amb aquests ulls, gos inútil. Vols que posi en fred, tu també? Puta crisi.