dilluns, 16 de febrer de 2015

ABRAÇATS A L'IMPREVIST


M'hi vaig trobar ben bé sense saber com. Com sol passar, l'amic d'un amic. Per fer-vos-en una idea hauríeu d'imaginar-vos una plana deserta, inesgotable, o potser un paisatge glaçat, només neu. És difícil fer entendre el que un mateix no entén, o no del tot. Un bot enmig de l'oceà. No exactament a la deriva, abraçat només a l'imprevist. I si de cas. No voldria que us féssiu una idea equivocada. Feu el favor d'apropar el zoom de la vostra imaginació devers el rostre del mariner. Oblideu-vos de la meva cara. Poseu-li la vostra, si és que encara la recordeu. La piga hi és, la cicatriu en forma d'hac vora l'orella esquerra hi és, el rictus de la cella hi és. Qualsevol cosa que us defineixi, el tret que tothom que us conegui convindria a assenyalar precisament com a vostre i de ningú altre. Mireu-se'l enartat amb la línia esblaimada de l'horitzó. Encaterinat sense esforç aparent, gairebé buit de tot. Diríeu que és feliç? Diríeu que sou feliços? Potser té gana o por o potser s'avorreix com un llum però així i tot no en podríem assegurar res, tret que és aquí i ara, que és i ja està. Us concedeixo de fer-li un present. Veieu la bossa? Deixeu estar si és de pell, de plàstic o cotó. Una bossa i prou, gens especial, del color que vulgueu, de la mida que vulgueu. La bossa que té just al seu darrere. La veieu? Poseu-hi el que vulgueu. Trieu allò que desitja el nostre mariner, allò que podria menester i ompliu la bossa. Això sí, l'haureu de complaure amb un sola cosa. Una de sola. El llibre que vau llegir als vint-i-tres anys, una ampolla d'aigua, la postal que ahir al vespre va escriure la seva filla petita, plena d'estrelles i cors, el perfum de l'estimada, la vostra cançó preferida, un pastís d'aniversari, una revista pornogràfica o un pal d'escombra. Qualsevol cosa que us faria feliç, però una de sola. Ho teniu? No és un examen, només un exercici per un taller de literatura, al capdavall. A veure, si encara no ho teniu deixeu-ho córrer, ja l'haurà omplert algú altre, la vostra bossa. De tota manera ell no es gira, no s'adona del gest que acabeu de fer. Embadocat com està en el seu repòs d'alta mar deixa passar la sort. Calla, li noteu el somriure? Fa estona que el mirem, bé hauríeu de ser capaços de percebre aquest petit canvi en el traç dels seus llavis. Fa anar la mà cap a la bossa i somriu. Perquè no pot ser, sinó, diríeu que ens mira directament als ulls, com si s'hagués adonat de la nostra presència d'alguna manera impossible i perversa. Xiuxiueja alguna cosa mentre fa un lleuger moviment, un balanceig amb el cos que no li hem vist fins ara. La barca tremola. Fins que el mariner s'adorm. Us ho prometo. No ha canviat de postura ni un mil·límetre. Continua amb l'esquena dreçada, les cames encreuades, els braços sobre les cuixes. I tanmateix dorm. Els ulls clucs no menteixen, ni tampoc el vaivé del pit. Voldríeu saber què somia. Si és que somia. Inventeu-vos-ho! Somnis lúbrics, somnis èpics, tragèdies i romanticisme carrincló. Regaleu els vostres somnis al mariner i afluixeu la veu, no sigui que el desvetllem ara que la tempesta és a punt d'arribar. No trobeu? No em direu que no havíeu pensat que tard o d'hora arribarien els núvols que ja s'arrosseguen sorneguers del final d'aquesta trista fulla impresa. L'aigua voldria ser cel. O a l'inrevés. De fet, fa estona que són confoses, una i altra. Devia estar ben lassat, el pobre. Ni la ferotgia d'aquests trons no han aconseguit desvetllar-lo del seu repòs. Qui de vosaltres ha imaginat que començava a ploure? Maleït sigui. No va prou vestit, no té enlloc on aixoplugar-se. Per què no es desperta? No cal que crideu. De res no serviran els vostres crits. La barca ha encetat una dansa de capficalls. Tot és ple d'aigua pertot. Ara diríeu que ha obert un ull. Al principi, no us enganyaré, s'esgarrifa en veure el panorama. Dos i dos fan quatre. No li serviran de res les postals, els llibre o les revistes pornogràfiques. Poca ajuda li hauran de procurar un pastís d'aniversari o el record dels petons que un dia devia malversar. La barca es tomba. El mariner desapareix. Ja no hi és. Potser hauríem hagut de triar una plana glaçada, un paisatge desert. M'hi he trobat ben bé sense saber com. Passa sovint. L'amic d'un amic.