dilluns, 2 de juliol de 2012

POSTAL #8




Per primera vegada (segona, de fet, oi?), he dormit en el cotxe. Feia una eternitat que conduïa per una carretera infinitament idèntica, començaven a pesar les parpelles i no semblava que la cosa hagués de canviar. Cap llum. Cap moviment. Res que no fos Nick Cave anguniejant la nit que, tard o d'hora, s'ha contagiat d'aquell retorn per a no acabar. La pluja m'ha fet decidir. M'he aturat allà mateix i he deixat que la son em vencés. M'ha despertat una llengua de vellut que abrillantava el vidre de la meva finestra i compassava un esquellot.



1 comentari:

Pau Roig ha dit...

A les bústies els hi agrada l'estiu per que la seva panxa s'omple de postal de molts llocs i colors.