DEMÀ JA HO VEUREM

He sentit a dir que tornes a tenir vint anys. Entendràs que la gent parli molt i el cert és que mai estàs segur de fins a quin punt has de donar per certa una informació o altra. Per això em dirigeixo directament i sense embuts a tu. Però, digues, ha estat així de cop i volta o bé hi ha alguna mena de pacte poc convencional del qual hi ha enraonies escampades arreu? I com va anar, doncs? Et vas llevar un matí i, en mirar-te al mirall, vas comprovar que t'havien escapçat la maduresa del rostre, que gaudies d'una agilitat i una fermesa que havies oblidat? I la pell? La pell no oblida. Em pregunto si encara conserves aquella cicatriu deliciosa de la galta esquerra, la del maleït accident. Suposo que et deuen haver tornat aquella teva mirada entre innocent i maliciosa que jo adorava. De tota manera, em preocupa el fet que que juntament amb l'edat se t'hagin endut la memòria recent, perquè en aquests darrers anys —no ens en podem amagar— n'han passat de tots colors. Per tothom, vull dir. Coses que ningú de nosaltres no hauria d'oblidar mai. I tindràs tota la raó si em dius que també hi ha hagut estius d'un blau lluminós. Justament per aquest aquest motiu em sabria greu si no en conservessis —si més no— l'expressió. El record d'un record, ni que fos. I la canalla, com s'ho ha pres? Perquè existeixen encara, oi? Em costaria imaginar-te sense aquell parell de marrecs cridant el teu nom a totes hores. I el teu home què n'ha dit? Ja se'n sap avenir? Al cap i a la fi, m'afiguro que no deu ser una cosa temporal sinó més aviat com si tornessis a començar però des del mateix lloc on ja havies arribat. Ja sé que no ve al cas, però no em faria res tornar-te a veure amb la mateixa edat que tenies aleshores, quan et vaig conèixer. Encara que, ben mirat, per mi sempre tindràs aquells vint anys i el mateix vestit vermell una mica curt. No sé tu què en penses, però vols dir que has fet massa bon tracte? Mira, saps una cosa, jo m'he tret la barba aquest matí. Sí. Ja sé que no és el mateix. Potser avui no em posaré corbata i entraré a sala amb cos de camisa sota la toga. Demà ja ho veurem.