dilluns, 23 de març de 2015

GENÈTICA



—No hi és la Sol?

—Que havíeu quedat?

—Més o menys.

—No crec que arribi.

—Per què, on és?

—Morta a la banyera. Suposo.

—Molt simpàtica. Saps on ha anat?

—Molt lluny no. Té la bossa aquí.

—La trucaré, potser ha pres el mòbil.

—Prova-ho. Tampoc no contestarà.

—...

—Havíeu d'anar a alguna banda?

—Havia dit que em duria en cotxe. Merda. Desconnectat o fora de cobertura.

—Quina sorpresa, la Sol sense bateria. T'ho he dit o no? On t'havia de dur?

—Res. Coses meves.

—Entesos.

—Tens foc?

—Ja no fumem al pis, no t'ho ha dit?

—De quan, això?

—D'abans d'ahir, de fet.

—Així no vindrà d'un, encara. Tu no diràs res, oi?

—Sóc una tomba, ja ho saps.

—Vols?

—Quina merda fumes?

—Si no en vols, ho dius i ja està, no trobes?

—Porta'n un. Total, ningú ho sabrà.

—Encara no heu tret els cendrers.

—Tens raó. Potser la norma encara no havia acabat d'entrar en vigor.

—Aquest any acabaràs o no?

—La carrera, vols dir?

—...

—No ho sé. No estic del tot decidida. 

—Quants anys fa? Deu?

—Ni idea. Ho saps més tu que jo.

—Potser no t'agrada, no creus?

—M'hauria d'agradar? Em sembla que no hi estic gens d'acord.

—Dona. Vols dir que té gaire sentit estudiar una cosa si no t'agrada?

—Home, vols dir que en té gaire estudiar-ne una que t'agradi?

—Si penses que t'hi hauràs de guanyar la vida trobo que una mica sí.

—Qui t'ha dit que m'hi vull guanyar la vida?

—Aleshores perquè estudies?

—Qui t'ha dit que estudio?

Touché.

—Escolta, parleu gaire de mi, tu i la Sol?

—A vegades.

—I què diu?

—Res especial. Vull dir, sou germanes i viviu juntes. Vols dir que no és normal? Tu no parles d'ella amb en Tau?

—Amb en Tau, de la Sol, per què? 

—Collons, Lluna, jo què sé. Tu i en Tau no...

—Jo i en Tau què?

—Ai, tia, no ho sé, estava convençut que sortíeu junts.

—En Tau i jo follem i ja està. No parlem gaire, no sé si m'entens. Potser el que passa és que tu i la Sol no folleu prou. Saps que li agrada a la Sol?

—Mira, deixa-ho córrer, de veritat.

—Què passa, que no t'interessa saber què li agrada a la puta de ma germana?

—Lluna, ja.

—Veus? Segur que no li has clavat mai pel cul. Saps què vull dir? 

—Passo, me'n vaig. Li diràs que em truqui?

—Ens encanta, t'ho juro. No ho sé. Potser és genètic. El meu pare li va donar molt pel cul a la meva mare. 

—Uala!

—D'ell també en parleu?

—La veritat és que no li agrada parlar-ne gaire. Però parlem de tot. La gent normal parla, saps?

—No m'estranya que no en digui gran cosa d’aquell gilipolles. No l'ha ajudada gaire la merda de carrera que va estudiar. Estic convençuda que pensava curar-nos a tots. I mira. Estem pitjor que mai.

—Realment estàs fatal, Lluna, què t'has pres?

—Per què, que en vols una mica?

—...

—Ah no, clar, que tu ets net i polit. L’exemple a seguir. Com es diu allò que menges? Fofu

—Tofu.

—Això, tofu.

—Què li passa al tofu? No t'agrada, és això.

—Res, res no li passa al fofu.

—Tofu.

—Tofu. Delicious. Al final cansa una mica el puto tofu però no, la veritat és que no, no està malament del tot. Quant temps fa que ets vegà, tu?

—De fet, no sóc vegà.

—No ets vegà? 

—No. Sóc vegetarià.

—Ah, ja. Perquè la diferència entre ser vegà i vegetarià...

—Menjo ous i llet.

—Entesos, llavors jo sóc més vegetariana. Jo també menjo ous i m'empasso tota la llet.

—Joder Sol.

—No t'equivoquis, Blai. Jo sóc la Lluna, la bessona guai. Encara te'n recordes d'aquella mamada? Clar que te'n recordes. Segur que la Sol ni tan sols te la xupa. Tenim tot el temps del món si tu vols.

—Ho fas expressament, no? Vols que foti el camp i no saps com fer-ho, no?

—Al contrari. M'agrada molt que hagis vingut. Avui precisament.

—I això per què?

Joder, tenia por de sentir-me sola amb això de la Sol. M'ajudaràs, oi?

—Què de la Sol? On és la Sol, Lluna?

Tio, tu no escoltes. Morta a la banyera. Fa una eternitat que t'ho he dit. Hauríem de trucar algú, no trobes?