dilluns, 14 de febrer del 2011

TALLER (microrelat emprant les primeres paraules de cada línia d'un paràgraf ja existent)



La segona vegada que la vaig veure, tan blanca, tan neta, amb el vestit emmidonat i la toia reposant entre les seves mans, entrava a l’església i el món sencer s’aixecà com si una descàrrega elèctrica hagués recorregut aquells bancs de fusta encerada. El silenci tenia por de trencar-se i per això s’esperà fins que ella fou davant mateix de l’altar. El dia començava aleshores, la vida mateixa començava aleshores i jo portava els ulls als cordills de les sabates perquè la sola idea de deixar-los passejar per la sala m’hauria dut a plorar i no volia que ningú advertís la meva por. Una por petita. Una por encara per fer. Em sentia presoner d’aquell vestit fosquíssim i una veu esquifida dintre el meu cap demanava auxili a qualsevol que volgués escoltar-la. Milions d’espelmes empudegaven i pervertien l’aire. Impossible respirar. Vaig mirar de distreure’m pensant en el plat de pasta que la mare m’havia promès. Si em portava bé, la promesa incloïa un dineret al portamonedes. Però la filla dels veïns era morta i l’havien vestida de primera comunió, una nineta morta, la segona vegada que la vaig veure.

5 comentaris:

Daniel Recasens ha dit...

Es tractava de fer un microrelat de la llargada d'un paràgraf si fa no fa, de tal manera que les primeres paraules de cada línia coincidissin amb les primeres paraules de cada línia del paràgraf d'un text preexistent. Evidentment, en el word, això casava a la perfecció i les mides del bloc ho desquadren un sic fent-ho molt més complicat, força. Les paraules són: la, toia, una, tenia, dia, cordills, a, fer, demanava, i, pasta, portamonedes, una. Corresponen al primer paràgraf de "la plaça del diamant". Si Catalunya fos una nació amb estat i el català tingués el lloc que li pertoca al món, la Rodoreda seria la figura cabdal per la novel·la i la literatura universal que es mereix. D'això, i jo no soc massa de Rodoreda...

Pau Roig ha dit...

Molt bo! I en poques paraules, doblement bo.

Pau Roig ha dit...

Ei, Com aixeques el nivell.

Absolutament genial!

Ramón Sanz ha dit...

Subscric completament les teves opinions sobre la Rodoreda

Ramón Sanz ha dit...

Subscric totalment les teves opinions sobre la Rodoreda