Roman la meva sort
captiva en els teus llavis. El silenci
em condemna a la mort.
I tanmateix, fujo de les paraules
abans que el gest comenci
car tinc la pell dels saules,
sóc trencadís i tort.
Roman la meva sort,
dels teus llavis oberts, la presonera.
És tan dolça, l'espera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada