El cafè torna a ser fred.
Hem deixat estar les frases
que ja no faran més mal.
I permetrem que la música
d'estrangers desdentegats
que somriuen a les càmeres
acompanyin pidolaires
massa joves per la pena.
Reposa el sucre i l'edat.
1 comentari:
La foto l'entenc perfectament, el poema també. Crec.
Tot el que reposa, amb els anys acaba sent més bo.
Publica un comentari a l'entrada