.JPG)
Hi ha cançons sense lletra i d'altres, en canvi, tan presoneres dels versos que n'oblides de seguida la melodia. Els mots se t'arrapen i et cal arrossegar-los encara força estona un cop la música s'ha esvanit. M'ha passat, tampoc massa sovint —ja em coneixes, que he parlat amb algú d'una peça i he explicat amb pèls i senyals una història que no coneixia ningú altre. El final d'una tornada, la mida justa d'una frase. Tant bon punt el qui m'escoltava ha començat a riure, he entès que alguna cosa no rutllava com cal. En realitat és instrumental, m'han dit aleshores. Un cop de puny feréstec que em costa entomar. Sóc capaç de perdre'm en la poesia que no ha escrit ningú, que mai no serà escrita. T'ha passat mai? Potser més m'estimo no saber la teva resposta. "Sempre fas mal a aquells que estimes". La coneixes?
6 comentaris:
una postal "durilla" avui!
Aquesta postal, és poesia; i què és poesia, preguntaràs. La resposta per més endevant, quan la sàpiga.
Hosti, tu! I quan et vas adonar, no vas dubtar si en realitat era abans que havies sentit una lletra que no existia o si era ara que la inacabable xerrameca del món no ens deixa escoltar la música?
De moment tenim les postals que no envia, però respostes poques, per no dir cap.
i mira que la d'avui semblava que anés de música, però ja veig que no ben bé...
Jo tengo grabadas unas cuantas versiones, de esa canción...
Publica un comentari a l'entrada