POSTAL #29

 

Es pot dir que espero la teva veu travessar el pont i picar a la porta de casa. He comprat uns llençols tan blancs que enlluernarien la nit més fosca que ja no tindrem. Són nets i plegats de braços per a quan tu arribis. Els he parlat de les teves cames que juguen durant la nit a empaitar ciutats invisibles. De la boca oberta. Mig somriure i un fil de baba. Pel seu ofici, ells han après a callar però no costa gens interpretar aquesta reserva car no és tan sols desig compartit sinó l'essència mateixa del propi silenci. El poeta pregunta per tu. M'ha llegit uns versos que he descobert entre les partitures que estem treballant i tot ell ha envermellit d'innocència. Duien el teu perfil per tot acròstic. No he sabut què contestar.