A cavalcades, i encara
incapaç de recordar els desitjos
que vas estripar aleshores.
Un comiat que acceptes de seguida
—voltant una illa de cases—
quatre plors i mal comptats.
Ara no et compadeixis de mi
o bé d’aquesta felicitat de sucre
que hauria estat tota teva,
si no m’haguessis tornat
un covard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada