LLUNY DE QUALSEVOL LLOC II

—Coneixia la noia?

—La morta, vol dir?

—La coneixia?

—Tothom coneix la Montseta.

—De què la coneixia?

—És amiga del meu fill idiota. Ve sovint a passar-hi l’estona. Representa que li fa classes.

—Classes de què?

—Com vol que ho sàpiga? Llegir i escriure, matemàtiques, què sé jo? Havia anat a la universitat, ella.

—Quan la va veure per últim cop?

—Fa un moment, com vostè.

—Viva. Quan la va veure viva per darrera vegada?

—Pregunti el què vol saber i deixi's estar de collonades. Me la tirava gairebé tots els diumenges mentre la vaca i l'idiota eren a missa, però no me l'he carregada, no sóc tan ruc. Aquesta setmana no es va presentar. Hauria d'haver imaginat que passava alguna cosa. 

—Expliqui's.

—No falla mai. Si per ella fos, hauria vingut cada dia a fotre's de quatre grapes. No en té mai prou, la mala puta.

—Com arribava?

—Vol dir com venia? Anava sempre en una merda de bicicleta. Una bicicleta verda amb un motoret.

—És per aquí?

—Com?

—La bicicleta, si és per aquí?

—Vostè l'ha vista? Doncs jo tampoc.

Un escarabat passejava sobre la taula quan s'ha adonat que els dos homes l'havien vist. S'ha aturat un segon, com si valorés les pròpies possibilitats, i llavors s'ha posat a córrer tant ràpid com ha pogut. Però no n'hi ha hagut prou. En Simó l'ha esclafat d'un cop sec amb la mà estesa, l'ha llençat a terra i aleshores s'ha espolsat el palmell als pantalons. 

—No l'he morta. Ni jo ni ningú d'aquesta casa, li ben juro.

—Ja hi compto. De tota manera, no tingui cap dubte que ens n'assegurarem. Al capdavall, la noia és a casa seva. 

—No pas per massa temps, espero. Faci el que hagi de fer, però enxampi el malparit que m'ha deixat sense el culet dels diumenges. 

—Quina malaltia té, el seu fill?

—Que potser m'ha vist cara de metge?

—No, li he vist la cara de subnormal i per això he suposat que hi entendria.

—Com diu? Es pensa que no conec els meus drets?

—Faci el que demanin els agents i no caldrà que haguem de llegir els drets a ningú, oi que m'entén? Li prendran unes mostres. Col·labori.

—Així, ja estem?

—De moment estem. Per cert, vivia gaire lluny, la noia?

—Viu al poble. Tot just entrar. Una caseta blava, com de postal, segur que l'ha vista.

—Molt bé. Potser el faré venir a la comissaria. O potser no. De moment, cordi's la bragueta i netegi tota aquesta merda, faci's el favor.

Tenim el nom

Montserrat

Montserrat Romero. Vivia al poble

    Una caseta blava, com de postal

Veig que has fet feina. Què tal els Flodder?

     Em sembla que te'ls enviaré perquè els coneguis

Per mi com si m'envies el poble sencer... M'avorreixo.

           

                       Aprofita-ho. Quan neixi el Sanz Jr. no te'n recordaràs del què és avorrir-se.

Tornes o et quedes? Ha trucat la Roser.

A mi no m'ha trucat

Ha dit que t'ho digués

Feina feta, doncs

Això vol dir que et quedes

Mira que ets bo, Holmes!