Amagat en l'heura
escric cartes a vells amics meus
que m'he assegurat
de no tornar a veure.
Explico mentides pietoses
barrejades amb la veritat
més inversemblant
que se m'acudeix.
He afegit algun dibuix
senzill, potser pornogràfic,
atiat pel reflex del llac brut
que ensinistra el mas.
Tinc costums vulgars, no me n'amago.
Dormo nit i dia embolicat
amb la pell del vell
que passa per mi.
No escolto altra música que l'aigua,
els avions passant a l'hora de sopar
o les bèsties empaitant-se al bosc.
Ja no em cerco ni m'amago.
Sóc i prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada