Vigilem les paraules quan s'envolen
fora del nostre abast, un cop llençades,
i oblidem que ja no ens serà permès
d'estirar el fil que les contindria
sinó entomar l'envestida ferotge
de qualsevol que hi pari atenció
i no les empassi un cop mastegades.
Ja no sec arrecerat al rafal
ni acoto el cap per crits i escopinades,
inflo el pit i surto a l'entrada
a dir el meu nom i els meus cognoms humils.
No espero càstig ni vull recompensa,
m'hauran d'arrossegar si em volen pres
o passejar-me dalt d'una carrossa.
Vigilem les paraules quan s'envolen
perquè són només belles en ser dites.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada