guardava l'herba en un racó
descolorit per si de cas
algú la trobava a faltar.
I vivia d'esquena,
assegut al balcó,
prenent l'aire dels altres.
Havia trobat una postura
que no calia justificar.
Ja era molt més del que
mai havia tingut.
1 comentari:
Intensitat, precisió, insinuació... tot el que ha de tenir un bon poema
Publica un comentari a l'entrada