Ho sé. Hauria d'haver escrit abans. De tota manera, no tinc ganes ni espai per perdre amb paraules que les disculpes esguerren. Ja m'entens. Et trobo a faltar. De fet, no sé si mai aprendré a deixar de trobar-te'n. Encara que, així i tot, entendràs que no et digui on sóc, oi? Avui fa un any exacte. Plovia, te'n recordes? Torno a deixar-me la barba. Resulta pràctic. Per cert, vaig regalar el violí. Em feia nosa la seva condescendència.
4 comentaris:
Postals que no es rebran mai?
Postals que mai no es rebran.
Recepcions que mai no es postalitzaran?
Passa el temps i les pòstals queden o s'en van.
Publica un comentari a l'entrada