dilluns, 30 de gener de 2012

I TANMATEIX A PROP




Som més lluny. Molt més lluny.
Som tan lluny que podríem
seure aquí dalt i alhora
veure com s'arrosseguen,
tan lletges i minúscules,
les ombres deformades
del nostre temps passat.



1 comentari:

Joanaina ha dit...

I tanmateix tan cert, malgrat que hi ha alguna cosa addictiva en l'observació.