I aleshores et vaig sentir la veu
tota nua però vestida de festa.
Un convit, el ball i el perfum.
la música d’un silenci brevíssim
o potser els mots escadussers
d’una promesa eterna.
Et precedia només l’ombra calma
—cortesana i servil—
com l’anunci del perill, una edat
en abandó que ja havia oblidat.
Vas venir. Vas seure tan a la vora
que devia oblidar-me de fugir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada